UNIÓ FISIOTERAPIA-CAFE
Actualment, la pràctica d’ esport i exercici físic és un hàbit social el qual ha millorat els indicadors de salut de la població. Contínuament es demostra que un estil de vida actiu és fonamental per ser saludables. Per a la fisioteràpia, l’exercici actiu i el moviment són mètodes cada vegada més usats en les teràpies. Tant el fisioterapeuta com el professional CAFE (Ciències de l’Activitat Física i l’Esport) contribueixen al benestar dels usuaris.
Des de l’OMS (Organització Mundial de la Salut), en 2010, el document de “Recomanacions Mundials sobre l’Activitat física per a la Salut” sosté que l’activitat física és l’acció més important que pot realitzar l’ésser humà per millorar la salut i minimitzar els factors de risc. A més, les intervencions en el camp de l’exercici físic han resultat ser de menor cost comparant-se amb tractaments convencionals com els medicaments o les cirurgia.
La pràctica d’un esport o d’una activitat adaptada a les possibilitats i necessitats de la persona té una estreta relació amb la rehabilitació física, ambdós són un mitjà per aconseguir nivells òptims d’ habilitats funcionals i de capacitats físiques. Tant l’ exercici individualitzat com la rehabilitació tenen objectius de millora física. Igual que s’entrena un gest tècnic per millorar el rendiment esportiu, s’entrena una varietat de gestos anatòmics per millorar el rendiment funcional, evitar limitacions físiques i eliminar el dolor. Per exemple, quan enfortim el gluti estem prevenint el dolor lumbar, o quan tonifiquem els interescapulars estem corregint la curvatura de l’esquena.
També, queda demostrat que el moviment articular i el treball de força han resultat útils per a la prevenció i tractament de diverses lesions i malalties, i en ambdós abordatges, tant el fisio com el CAFE, són experts.
Diversos articles exposen que, per a les lesions medul·lars i altres afectacions neurològiques, la pràctica d’esport adaptat ha produït uns beneficis en la funcionalitat dels usuaris des del punt de vista fisiològic i anatòmic. En diverses poblacions, la pràctica esportiva és el principal mètode de tractament o manteniment de la salut física. A més, es parla de millores en les actituds socioculturals, psicològiques i en l’autoestima.
Per exemple, entre altres coses, una preocupació actual general és la recerca d’alternatives que demostrin amb evidència científica la millora de les seqüeles del COVID-19. La fisioteràpia ha adoptat un paper important en la recuperació, un paper molt similar al d’un entrenador físic, i ha ressaltat que les intervencions amb activitat física garanteixen una millora dels símptomes residuals del virus, emprant circuits i tasques d’exercici terapèutic i exercicis respiratoris.
Cada vegada més, el fisioterapeuta utilitza menys les tècniques passives i empra tècniques que es basen en el moviment i en l’ esforç controlat. Alguns exemples són el mètode Mulligan, estiraments, McKenzie, força excèntrica, propiocepció, pilates, etc. Són tècniques que poden ser emprades per ambdós professionals de la salut.
En conclusió, l’ objectiu i els mètodes d’ intervenció del professional de CAFE i del fisioterapeuta, en moltes ocasions, són comuns. Els professionals han de tenir una visió global de la salut, treballant de forma conjunta amb altres professionals sanitaris, per així aconseguir un benestar aportat per visions de diversos camps.
BIBLIOGRAFIA
– Pinzón, I.D. (2018). Perfil profesional del fisioterapeuta en la actividad física, ejercicio físico y deporte. Revista colombiana de Rehabilitación. 17(2), 93-111.
– La Touche, R. (2020). Prescripción de ejercicio terapéutico en Fisioterapia. Las bases elementales de la identidad profesional. Journal of Move and Therapeutic Science. 2(1).
– González-Martín, P. (2021). Estudio de investigación en pacientes con secuelas de COVID-19. Unidad de Rehabilitación Cardíaca.
