KINESIOFOBIA
El dolor és una experiència sensorial desagradable, produïda per un estímul nociu, però que pot variar en funció de la nostra percepció. La catastrofització del dolor es defineix com una conducta mental que exagera de manera negativa l’experiència dolorosa real, fins i tot abans de patir aquest dolor.
La kinesiofòbia és la por irracional al moviment físic i a l’activitat, sent un factor debilitant per al cos humà. Quan una sensació dolorosa s’interpreta com una amenaça, es genera un rebuig a produir aquesta sensació, i si hi ha una negació completa a tornar a sentir-la, és quan s’opta inconscientment per suprimir aquest moviment que “genera dolor”. No realitzar el moviment retardarà tot tipus de millores, però quan es prolonga en el temps l’ evitació s’ entra en un bucle que pot arribar fins i tot fins a la discapacitat.
Per exemple, una persona amb lumbàlgia i amb kinesiofòbia o amb sensació d’ansietat en sentir dolor, realitzarà moviments que no impliquen la zona lumbar, per la qual cosa serà més difícil tractar aquesta lumbàlgia, i a més, realitzarà moviments de tronc compensatoris o anormals, que alteraran el control motor i la coordinació de les diferents cadenes musculars. Això porta a la hipomobilitat (reducció del rang de moviment per desús) i atròfia de teixits blans.
Això passa generalment després d’alguna lesió musculoesquelètica, i és més comú en l’etapa postoperatòria. El pacient, després de ser intervingut quirúrgicament, pot sentir un temor constant en el moment de realitzar algun moviment, ja que s’espera que la manifestació del dolor serà més gran. Aquest sentiment és normal, però ha de ser identificat i raonat.
També és freqüent que pase amb la gent gran, sobretot si hi ha un previ estat de fragilitat. La kinesiofòbia pot portar a grans limitacions funcionals, per exemple, si una persona es cau i té por de tornar a caminar per si es torna a caure, pot afavorir la dependència, l’aparició de malalties i fins i tot simptomatologia depressiva.
Un professional de la salut ha de reconèixer el perfil i els paràmetres del dolor per trobar el tractament òptim, ja que en algunes ocasions es busca el dany físic sense tenir en compte els factors psicosocials. Es pot valorar de forma autònoma el nivell de por al moviment amb l’ escala Tampa o TSK, mitjançant un qüestionari de 17 ítems.
Alguns consells per disminuir els nivells de kinesiofòbia, ansietat o catasfrofisme són:
- Informar-se de la lesió, el professional posarà unes pautes i un mètode d’abordatge perquè el pacient tinga més seguretat en el tractament.
- Realitzar els moviments davant un espill.
- Visualitzar el moviment i realitzar meditació per controlar l’ ansietat.
- Ús de la música o altres elements que ajuden a no focalitzar-se exclusivament en el lloc de la lesió.
- Evitar conversar o buscar a Internet els símptomes de la lesió o patologia.
- Introduir l’ exercici en un ambient de joc.
BIBLIOGRAFÍA
Abramovsky, L.A., Romero, Á. (2021). La kinesiofobia como factor determinante en la recuperación de lesiones músculo esqueléticas y la importancia de la neurociencia en su abordaje (Bachelor’s thesis).
Díaz-Ramírez, M.E. (2022). Nivel de Kinesiofobia en pacientes con lumbalgia inespecífica del centro de medicina física y rehabilitación Semarca, Lima 2021.
Rives, A. (2021). Eficiencia del desvio de la atención en la obtención de la marcha de pacientes con kinesiofobia postoperatoria en artroplastia de rodilla.
