VALORS I ESPORT
Educar en valors es fa necessari per crear un món més just, amb ciutadans i ciutadanes més responsables en l’àmbit moral i del civisme. L’ensenyament no s’ha de limitar a l’ aprenentatge de matèries, habilitats i conceptes, ha d’ anar més enllà per crear un benestar social. I, a més de les relacions entre persones, crear una societat més justa i igualitària implica apostar pel medi ambient, per la promoció de la salut, per un consum racional i un desenvolupament sostenible.
El valor és un concepte molt ampli. Referint-se al valor d’una persona com a qualitat o virtut, els valors poden ser considerats com a béns morals o principis de gran importància per a un grup social. Els valors defineixen els pensaments i interessos de les persones, determinen les seves conductes i formen part del sistema de creences individual. També fan responsabilitzar-nos dels nostres actes. Alguns dels valors humans són: el respecte, amor, llibertat, justícia, bondat, lleialtat, paciència, honestedat, etc.
De forma més senzilla, es podria dir que els valors són tot l’après que ens fa sentir millor persona.
L’àmbit esportiu té el poder de proporcionar un marc universal per a l’aprenentatge de valors i així contribuir tant al desenvolupament personal (honestedat, humilitat, satisfacció, salut, tolerància) com al desenvolupament de la societat (respecte cap als altres, relacions d’amistat, cooperació, companyonia, responsabilitat social, cohesió de grup).
La perseverança, el sentiment d’assoliment o la competitivitat són valors positius, sempre que actuen altres valors com el respecte, l’honestedat o la humilitat.
Els xiquets i xiquetes que practiquen esport veuen molt condicionada la seua conducta en funció del que passa en el seu entorn. Per exemple, si un nen que està jugant un partit comet una falta, es pita i els seus pares o els seguidors del seu equip protesten la decisió de l’àrbitre, el nen repetirà i normalitzarà la conducta de protestar, rebatre les regles del joc, i fins i tot, cometre més faltes. Passa el mateix si després del partit escolta els seus seguidors criticant i insultant l’àrbitre o l’equip rival.
Segons la RAE, l’esportivitat és l’actitud de qui accepta de bon grau una situació adversa. En l’àrea esportiva, l’esportivitat inclou respecte a l’adversari, a les regles del joc, l’esperit esportiu i l’amistat. Predomina el comportament ètic sobre l’afany de guanyar. Això va dirigit als jugadors i jugadores, pares i mares, entrenadors/es i àrbitres/es.
Els pares i mares són, potser, la influència més important dels xiquets i xiquetes, i també els qui, segurament, els hagen iniciat en l’esport. L’actitud dels pares i mares influencia directament en la conducta i l’estat d’ànim dels seus fills i filles, per la qual cosa, en ocasions, hauran de realitzar un esforç. Aquest esforç es pot reflectir animant-los, acompanyant-los als partits o felicitant-los si han actuat bé, però també actuant d’una forma premeditada i racional. Hauran d’actuar amb autocontrol i emmascarar certes emocions per no perjudicar els seus fills, per exemple, si el seu fill ha guanyat el combat de kàrate però el rival ha acabat plorant, prioritza valorar el seu progrés abans que assajar el seu orgull. També, quan li facen una falta a la seua filla o simplement li furten la pilota, millor recolzar-la sense haver d’insultar al rival.
Els entrenadors/es són la persona més propera als xiquets i xiquetes quan es practica l’esport, per això, molts d’ells són imitats pels seus alumnes, per la qual cosa han de servir com a exemple i actuar sempre amb esportivitat. A més dels valors generals, si es tracta d’un esport d’equip, els entrenadors han de fomentar la participació de tot el grup, la cooperació entre jugadors i jugadores, la companyonia i diversió, i és convenient que tinguen una bona relació amb els pares i mares del club.
El paper de la persona que arbitra és valorar si hi ha hagut alguna transgressió del reglament, i sancionar-la si és necessari. En esports infantils, també es valora si hi ha hagut algun acte antiesportiu o s’han incomplit certs valors. L’àrbitre ha de disposar d’algunes eines pedagògiques per crear consciència de l’actitud que convé adoptar en el terreny de joc, per crear durant la competició un clima agradable.
