Multiesport i desenvolupament motor

MULTIESPORT

La motricitat abarca la totalitat dels processos i funcions de l’ organisme més la regulació psíquica, que té com a conseqüència el moviment humà. Amb això, la motricitat genera tres tipus de moviments:

  • Reflexos: són inconscients, involuntaris i innats.
  • Moviments voluntaris: apresos i conscients.
  • Moviments automàtics: voluntaris i apresos, però inconscients, producte de les habilitats motrius.

L’ habilitat motriu aporta la capacitat de realitzar un o diversos patrons motors amb un objectiu concret, per la qual cosa alguns moviments seran voluntaris i altres automàtics.

Des de la infància, primer arriben les capacitats perceptivo-motrius, i després les habilitats i destreses, les quals es van perfeccionant exponencialment.

El control motor és el grau de com es planifica i es controlen les accions o el gest esportiu, és a dir, com el sistema nerviós central produeix les respostes i patrons motors coordinats en funció del que la persona desitge executar.

El desenvolupament motor es pot definir com l’adaptació humana que determina el domini de si mateix (control motor) i del seu entorn immediat. Aquesta adaptació és determinada per un component genètic, però es veu altament influenciada pel creixement corporal, comportament i aprenentatge motor, maduració psicobiològica, etc. i és per això que realitzar esport o activitat física està aportant-nos maduració motora, manifestant-se en moviments més funcionals i efectius.

Durant la pràctica esportiva, sol treballar un mecanisme de percepció, un altre de decisió i un altre d’execució, tots ells subjectes a moltes condicions, intrínseques (del propi cos) i extrínseques (de l’entorn). I com en la majoria d’accions, quant més es practique millor es podran expressar aquests mecanismes.

En edat infantil, és molt important el joc per desenvolupar aquestes habilitats motores, i no només per ser hàbil, bo o bona en algun esport, sinó també per prevenir lesions en un futur. La capacitat d’ adaptació del cos permetrà realitzar els gestos motors amb major seguretat i eficiència.

Amb el joc o amb qualsevol conjunt de moviments, també es desenvolupa el coneixement i el control del propi cos, la qual cosa aporta millores l’ esquema corporal, lateralitat, postura o relaxació.

L’ assignatura d’ Educació Física posa a disposició dels seus alumnes recursos pedagògics per potenciar el desenvolupament motriu i socioemocional mitjançant el moviment corporal, esports i jocs motors. Tot i que, hi ha estudis que afirmen que les hores escolars d’educació física no són suficients. Les activitats extraescolars tenen una repercussió positiva en el desenvolupament integral de l’ infant.

Els beneficis de practicar multiesport es reflecteixen de la mateixa manera, com més gestos esportius es practiquin en edats primerenques, més habilitats es desenvoluparan. Tocar diversos àmbits i gestos esportius permetrà un major progrés motor i psicosocial.

BIBLIOGRAFÍA

Guillamón, AR, Cantó, EG, López, PJ. (2018). La educación física como programa de desarrollo físico y motor. EmásF: revista digital de educación física, (52), 105-124.

Massri, EA, Armijos, JCA, Rocha, CL. (2022). Efectos en el desarrollo motor de un programa de estimulación motriz basado en actividades lúdicas globalizadas, en varones escolares de la ciudad de Valdivia. Retos: nuevas tendencias en educación física, deporte y recreación, (43), 719-727.

Trigueros-Ramos, R, Gómez, NN, Aguilar-Parra, JM, León-Estrada, I. (2019). Influencia del docente de Educación Física sobre la confianza, diversión, la motivación y la intención de ser físicamente activo en la adolescencia. Cuadernos de Psicología del Deporte, 19(1), 222-232.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.